Diari de pràctiques

Divendres, 10 d'octubre de 2014

          Hola a tots i a totes,

          En breu començaré a redactar el meu diari del que està sent el meu pràcticum I. En ell aniré publicant les meves curiositats, experiències i novetats del que serà el meu dia a dia com a psicopedagog en pràctiques. N'estic segur que serà una experiència molt enriquidora... 

          Us ho aniré explicant ! 

Divendres, 24 d'octubre de 2014

          Començament del meu diari de pràctiques ...
          Com ja he esmentat, estic realitzant les meves pràctiques un poble de la comarca de la Ribera Alta del Xúquer a València, a un SPE (Servei Psicopedagògic Escolar), junt a una tutora que fa funcions de directora de l’SPE, i de psicopedagoga / orientadora en un Centre d'Educació Infantil i Primâria (CEIP) de la zona d’influència del servei, en la localitat de Carcer.

          La meva tutora desenvolupa les seves tasques i funcions als dos centres, i jo com a alumne en pràctiques, dos dies per setmana, em reuneixo amb ella un dia al CEIP i amb la resta de companys al centre el dijous de cada setmana, on es fan les coordinacions i les reunions pertinents entre les diferents psicopedagogues i mestres d’audició i llenguatge de l’SPE.

         Així, cada dijous escolto els casos que posen en comú i veig com desenvolupen les seves funcions les professionals del servei. En aquestes reunions de coordinació es presenten el casos que porten en els diferents centres que atenen, els informes que tenen que realitzar, les intervencions directes i indirectes amb alumnes dels centres,... A més a més, s’atén a les famílies i als professionals d’altres centres educatius que acudeixen a la seu de l’SPE per demandar informació sobre un dictamen, informe, ...

         De moment, aquesta està sent la meva tasca, observar les diferents proves, tipus d’informes, sol·licituds, demandes,... Una vegada acaben les reunions entre ells, vaig al despatx amb ella i em comenta els tipus de trastorns o patologies dels alumnes que han tractat i em va explicant diversos tipus de proves que passen als alumnes.

         Continuaré explicant!!! Fins aviat!!

Divendres, 31 d’octubre de 2014

         Hola de nou a totes i tots!!!

         Aquesta setmana he pogut visitar el col·legi que atén la meva tutora de pràctiques a una localitat pròxima a l’SPE. És tracta d’un Centre públic d’Educació Infantil i Primària (CEIP) anomenat Pare Gumilla.

          El centre educatiu té tres aules destinades a educació infantil i sis d’educació primària, per tant, és un centre petit d’una població de 2.500 habitants, on les demandes a la psicopedagoga són, principalment, per dificultats d’aprenentatge, però també hi trobem demandes d’intervenció, assessorament i diagnòstic de casuístiques més greus que requereixen d’un dictamen d’escolarització pertinent.

          Salutacions!!!

Divendres 31 d’octubre de 2014

          Hola a totes i tots,

          En aquesta setmana també he tingut l’oportunitat de conèixer els documents més importants que té l’SPE, i que facilita als diferents col·legis que atén, pera que aquests últims sol·liciten o demanden assessorament, col·laboració, intervenció, etc., en els diferents àmbits a l’SPE.

          He afegit una pàgina nova en la portada del Blog on podreu veure un recull d’aquests documents de demanda als professionals del Servei Psicopedagògic.

          Salutacions

          Bernat

Divendres, 7 de novembre de 2014

       Aquest dijous vaig fer, junt a la meva tutora de pràctiques, la primera intervenció amb una alumna com a psicopedagog en pràctiques. La tutora de una alumna del centre va realitzar, pel mig de l’equip directiu del col·legi, la demanda d’intervenció de la psicopedagoga que atén el centre, per mig de la sol·licitud pertinent, i realitzar la avaluació de l’alumna per determinar la causa o causes de les dificultats de la nena. La tutora ha informat als pares de les dificultats de l’alumna al centre, així com el comportament que mostrava la nena. Els pares, recomanats per la tutora, van portar a la nena al centre de neurologia infantil per que li fessin una observació.           

        Aquestes són les característiques que van observar de la nena al centre de salut:

        - Parla pobra i ecolàlica.

        - Poc sociable, molt demandant i amb rabietes freqüents.

        - Dorm bé.

        - Molt selectiva amb les menjades.

        - Mira poc als ulls quan parla.

        - A l'escola es comporta de forma molt inquieta.

        - Li han receptat Risperdal.

      Davant aquestes observacions, la psicopedagoga i jo vam acudir a l'aula de la nena per fer-ne una observació directa i sistemàtica de la alumna.

        Seguiré informant de les novetats!!

Diumenge, 9 de novembre de 2014

      Aquesta setmana vaig presenciar, mentre estava al col·legi, una intervenció de la meva tutora de pràctiques davant un cas concret, a demanda de l’equip directiu, d’assessorament en un conflicte.

        L'Equip Directiu havia citat una mare d'un alumne perquè havia tingut un problema al centre. No es tractava d'un problema qualsevol, aquest  havia agredit a l’educador del centre. La meva tutora de pràctiques, em va dir que si volia, podria entrar a la reunió. Vaig pensar que sí, que tal vegada no em seria interessant, doncs són moltes vegades les que ens reunim amb pares i mares els docents, però aquesta vegada, el punt de vista era diferent: estava com a psicopedagog i un cas d'aquests, no l'havia presenciat mai.

      Tot va ocórrer a l'hora del pati. Al centre hi ha un educador per a un alumne que té problemes de creixement. Estan realitzant-li proves perquè la seva estatura no és la que correspon a un alumne d'aquesta edat (10 anys). És molt primet i baixet. És el primer any que està escolaritzat al centre, i va demanar un educador ja que té problemes amb l'escriptura i una mica amb la mobilitat. A més a més, les seves característiques físiques el fan indefens i moltes vegades jugant amb els nens rep cops forts per a ell que el poden lesionar.

       L'educador és un noi jove i, per propiciar la interacció de l’alumne que aten al pati del centre educatiu, va decidir jugar amb ell i la resta de nens de la classe a futbol. Al partit, hi havia dos nens de 6é. Un d'ells, diagnosticat d'hiperactivitat i de retràs mental.  L'educador, mentre jugava va marcar un gol, fet que va fer que  l’equip del nen amb problemes de creixement anés guanyant i, per tant, que anés perdent l'equip del nen diagnosticat d’hiperactivitat. Davant d'aquesta jugada, aquest últim es va plantar davant l'educador i li va fer una bufetada a tota la cara.

       De seguida, es va posar molt nerviós i va sortir corrent perquè es volia escapar del centre, intentant botar la reixa que separa l'escola del carrer. Aquesta situació va posar molt nerviosos a la resta de nens del pati, i a l'educador, que en aquell moment no sabia com reaccionar. Automàticament, es va comunicar l'incident a l'Equip Directiu i es va concertar una reunió amb la mare de l'alumne, l'Equip Directiu i la Psicopedagoga.

        Aquest alumne no viu amb el pare. A casa viuen els avis materns, la mare i els seus tres fills i el germà d'aquesta. No és una família massa ben estructurada i amb unes normes clares. Tenen problemes de convivència entre ells i els nens estan tot el dia pel carrer sense hàbits ni horaris que complir.

        La Psicopedagoga, després d'exposar la situació per part de l'Equip Directiu, i la mare donar la seva opinió, la mare estava bastant afectada pel que havia fet el seu fil, va procedir a donar les seves pautes. Li va proposar a la mare, que busqués activitats per fer junt als seus fills. Que els ficarà a casa un horari estructurat de tasques i que s'encarregués de que les acomplissin.

Sols he fet un resum molt per sobre. La reunió va durar com una hora i mitja. I la veritat que em va sorprendre molt. Amb quina habilitat la psicopedagoga va fer que la mare s’adonés dels problemes de conducta del seu fill, intentant, sense fer-la sentir culpable, que assumís la responsabilitat del que havia fet el seu fill.

       Va estar molt bé la intervenció de l’orientadora. La seva forma de parlar, el to de veu, la facilitat per intercanviar opinions amb una persona que possiblement, no té l'opció de dialogar amb altra gent ... Aquesta va ser una experiència molt interessant.

         Salutacions!!

Divendres, 14 de novembre de 2014

         Hola a totes i tots!!

       Junt a la meva tutora de pràctiques, aquesta setmana començarem l’observació directa i sistemàtica de l'alumna derivada a l’SPE per part de la tutora del centre educatiu.

     Com us vaig comentar en una darrera entrada del blog, després d'assistir l'alumna al Neuropediatra, la psicopedagoga va creure convenient fer una observació directa a la classe per contrastar o afegir, en cas necessari, les informacions que va fer el metge. Es tracta d'una alumna de 3 anys d'infantil. És espanyola, de la localitat. Ha anat un any a la guarderia i aquest any  ha començat a infantil 3 anys. No té cap germà.

      Per tant, i davant l'observació directa i sistemàtica de l'alumna, en les diferents rutines escolars dins l’aula de referència (P3), hem matisat una sèrie de característiques que descriuen el seu comportament. D'aquesta manera, posem a l'abast una sèrie d'informació que esperem ens ajude a conèixer millor alguns dels trets més rellevants en el seu desenvolupament:

       - La majoria de les vegades que se li crida o se li reclama la seva atenció, no contesta ni manifesta cap reciprocitat davant un estímul.

       - Té dificultats per compartir experiències o vivències amb els demés; així com dificultats per interactuar amb els companys. També amb els jocs rutinaris i la  realització activitats grupals.

       - Té un retard en el llenguatge oral, pronuncia paraules puntuals com ara "pipi", repeteix paraules sense intenció comunicativa (ecolàlies) i té dificultats a l’hora de construir frases de dues paraules. No obstant, si que mostra interès per les cançons treballades i quan ningú l'escolta, és capaç de reproduir l'entonació de la melodia (no la lletra de la cançó).

        - També té dificultats per fer front a les rutines diàries (estem tots asseguts fent la rotllana i ella està en peu, quan estem fent una fitxa ella no està asseguda, ...). A més, emet sons, riu o crida sense motiu aparent.

      - No mostra interès cap als estímuls que es proporcionen en classe (contes, activitats motrius, ...), sinó que ella segueix fent les accions que repeteix quasi diàriament (treure's les sabates i els mitjons, agafar gots de la "cuineta" de jugar per fer sorolls, mirar-se al mirall i parlar amb ell, caminar per l'aula sense buscar res i demanar "pipí" constantment, ...).

        - És capaç de mantindre la mirada ocular, quan centres la seva atenció, però aquesta acció no és gaire duradora.

       - Generalment, té dificultats per imitar les accions que els adults realitzem, ni tampoc les dels companys. Tal vegada sigui per la falta atenció de la nena. Així mateix, no realitza cap joc simbòlic o imaginatiu (fer com si ...).

       - Reacciona davant certs sons o textures, com per exemple, mostra interès per realitzar sons amb els gots o juga sola en el pati de sorra amb el poal.

        - Mostra moviments repetitius amb els braços i té rabietes quan no es fa el que ella desitja. Aquestes rabietes són sempre les mateixes: cridar, tirar-se al terra o fer com si es mossegués la mà.

       Després d'aquestes observacions, es farà un informe psicopedagògic. El Neuropediatra ens ha proporcionat les seves dades de consulta per a que es posen en contacte amb ell i fer així un informe el més adient possible per donar una bona atenció a l'alumna.

      La veritat és que pareix un cas complicat pel que respecta a la seua resolució, i si procedeix, la realització del Dictamen d’escolarització pertinent més adient per donar-li la resposta educativa a l’alumna

Diumenge, 16 de novembre de 2014

       Aquesta setmana ens hem centrat a elaborar l'informe psicopedagògic de l'alumna que us comentava la setmana passada. Ja us aniré informant.

      Us deixo les sol·licituds que fa servir l'SPE i el centre de l'alumna per realitzar l'informe psicopedagògic.

Dimarts, 18 de novembre de 2014

         Informe Psicopedagògic

     Després de l'observació de l'alumna per part de la psicopedagoga i de l'informe del Neuropediatra, ens hem reunit aquesta setmana per decidir si finalment se li feia un informe psicopedagògic a l'alumna. Per tant, a la reunió ha assistit la tutora, la psicopedagoga i jo. La tutora i la psicopedagoga ja s'havien reunit prèviament amb la família (per cert, molt receptiva i amb ganes de col·laborar amb el que sigui pertinent pel bé de la nena), i han donat el consentiment per a que se li realitzi l'informe psicopedagògic, i les diferents ajudes i/o canvi d modalitat si fos necessari.

         Als documents anteriors sobre la realització dels Informes Psicopedagògic, hem emplenat les dades de l'alumna i a l'apartat B, motiu de la sol·licitud, hem afegit que l'alumna necessitarà atenció educativa de la mestra de pedagogia terapèutica i del mestre d'audició i llenguatge. No hem tingut temps a més. La setmana pròxima  continuarem fent l'informe d’avaluació psicopedagògica.

Divendres, 21 de desembre de 2014

       Com vaig comentar el divendres passat, el dilluns ens vam tornar a reunir a la tarda per elaborar l'informe de l'alumna. Dijous ens vam tornar a trobar per continuar amb l'elaboració de l'informe, a més a més, en l’escola vam tenir una reunió amb una tutora que va suposar una mica de tensió entre aquesta i la meva tutora.

        La tutora d'una classe de 5 anys té un alumne escolaritzat nou des d'aquest curs, però aquest no havia estat escolaritzat prèviament, ni a la l’escola bressol, ni en cap centre educatiu. La tutora observa en ell trastorns amb la parla i dificultats l'atenció, memòria,... Aquesta situació la va alarmar, i de seguida va parlar amb els pares per comentar-los el que ella observava. Els pares van dir que sí que havien notat alguna cosa però no creien que fos tan greu. La qüestió és que la tutora va citar a la psicopedagoga per que li fes un informe psicopedagògic, amb el seu Dictamen d’escolarització adequat, per a que li puguèssin reduir la ràtio de la seva classe, en aquest moment té 28 alumnes, i així, per normativa, no li arribin més nens, ja que diu que aquest alumne necessita més atenció i ha d'estar molt més temps amb ell que amb la resta.

       Per aquest fet, pareix que s’ha creat una mica de malestar ja que la psicopedagoga li comenta que aquest fet és tan fàcil, ja que primer se li ha de fer una avaluació detallada, amb les seves proves, observacions, etc., i valorar si aquest nen nouvingut aquest curs necessita i/o és pertinent fer-li un dictamen d'escolarització.

         Així, aquest procés lent, ja que s'ha de fer de forma correcta, va posar una mica nerviosa a la tutora perquè es troba una mica desbordada per la situació d'aquest alumne. No obstant, la psicopedagoga la va tranquil·litzar i li va dir que tan aviat com fos possible començaríem amb el cas d'aquest nen.

       Per tant, aquesta situació em va fer sentir una mica incòmode, doncs em va donar la sensació que la psicopedagoga és la culpable que no li poguessin reduir la ràtio de la classe a la tutora de P5. També m'ha fet adonar-me'n que els companys dels centres no acaben de tenir clares quines són les tasques dels psicopedagogs i fins on poden arribar.

Divendres, 28 de novembre de 2014

         La meva tutora, i jo com ajudant, continuem amb l'informe psicopedagògic de l'alumna que ens vam deixar per al dijous. Pel que fa a la informació disponible, hem anotat que disposem d'un informe mèdic, neuròleg, un informe escolar i un socio-familiar.

      De l'informe mèdic, destaquem que els resultats del EEG i de la ressonància magnètica presenten un traçat dintre la normalitat per a la seva edat. De la informació recollida a nivell escolar i familiar, hem de destacar que aquesta nena ha anat a l’escola bressol, on únicament li van detectar un retard en el desenvolupament del llenguatge. És filla única i es tracta d'una família normalitzada i ben estructurada.

         Pel que fa als recursos que s'han utilitzat a l'avaluació psicopedagògica han sigut:

         - Entrevista amb la tutora.

         - Entrevista amb la mare.

         - Observació a l'aula.

         - Prova d’avaluació del desenvolupament Battelle.

      - M-CHAT (instrument per a la detecció de nens i nenes amb possibilitat de trastorns autistes).

         A més de la valoració de les dades obtingudes a l'avaluació psicopedagògica, hem tingut en compte les competències curriculars, els estils d'aprenentatge i altres aspectes psicopedagògics i afectius que s'han considerat d'interès.

        Així, hem diferenciat el nivell de desenvolupament en 6 nivells: àrea personal social, àrea adaptativa, àrea motora grossa, àrea motora fina, àrea de comunicació i àrea cognitiva. Cadascuna l'hem desenvolupat amb tota la informació que hem recollit.

         D’aquesta informació recollida, hem identificat que la nena presenta necessitats educatives especials, previsiblement permanents. Presentant un retard generalitzat en totes les àrees del desenvolupament, especialment en aspectes com l'atenció i l'àrea del llenguatge.

       Finalment, hem arribat a les conclusions que la nena rebrà sessions d’atenció individualitzada al centre per part de la mestra de Pedagogia Terapèutica i mestre d’audició i llenguatge amb l’objectiu de millorar el seu retard del llenguatge i el desenvolupament d'habilitats bàsiques a les àrees d'autonomia personal , motricitat grossa i fina, atenció, interacció i relació.

Divendres, 5 de desembre de 2014

       Aquesta setmana ens hem dedicat a revisar els ítems d'avaluació dels alumnes que tenen una Adaptació Curricular Individual Significativa (ACIs) ja que a partir del proper dilluns seran les avaluacions de cada cicle.

       Com que en cadascun dels nivell educatius de l’etapa de primària hi ha alumnes que tenen ACIs, ens hem reunit amb el tutor o tutora per veure si incloíem o trèiem algun objectiu curricular de nivell o etapa dels que s'havien preestablert. Han sigut pocs els canvis, però la psicopedagoga ha insistit en que siguin concrets i que es quedi ben clar el que es vol avaluar ja que de vegades els ítems són massa rebuscats i costa trobar el significat.

      Al mateix temps, va recomanar la psicopedagoga en una reunió que es va fer el passat dimecres amb els tutors prèvia a l'avaluació, a la qual no vaig assistir per no estar al centre, que al mateix temps que s’emplena el document ACIs amb els ítems que es superen o es queden pendents de superar, que s’afegeixi al document un apartar a mode d’historial de cada alumne.       

        Aquesta proposta em va semblar molt interessant, perquè va posar l'exemple que un alumne de sisè passa a l'institut amb un expedient amb moltes àrees no superades, i el tutor que l'agafa, al veure aquest document el cataloga amb unes expectatives molt negatives. En canvi, si es redacta un informe amb les característiques del nen i amb un detall d'allò que ha anat treballant i superant al llarg de la seva escolarització primària, ens pot ajudar a treure'ns el mal concepte de l'alumne, i sempre ens resultarà més beneficiós per posar en funcionament la seva etapa en secundària.

Divendres, 12 desembre de 2014

       Aquesta setmana hem tingut les avaluacions dels diferents cicles del centre. He acompanyat a la psicopedagoga a les reunions del segon i tercer cicle, que són les que han coincidit amb el meu horari de pràctiques.

      Com a psicopedagog, he vist l’avaluació des d’una perspectiva diferent. Aquesta vegada, me n’he adonat com la psicopedagoga no tenia la mateixa visió que els tutors. Molts deien que els alumnes amb ACI o ACIs no milloraven, estaven estancats. M’ha agradat molt com ella ha donat molts arguments per fer-los veure que sí han millorat en molts aspectes.

      La intervenció que feia la psicopedagoga a l’avaluació era donar un punt de vista general en funció dels comentaris que feien els tutors i especialistes en cada grup, i fer una mica de valoració dels alumnes de cada grup amb els que ha treballat.

Diumenge, 14 desembre de 2014

        M’agradaria fer una mica de reflexió ...

     A l’enunciat de la PAC, a l’apartat de descripció del treball, hi ha preguntes que feien referència als processos d’intervenció sobre la nostra participació:

        Així, les funcions que té la psicopedagoga assignades al centre són:

       - Atenció directa als alumnes, realitzar l’avaluació psicopedagògica prèvia, preparar materials i activitats adaptades en col·laboració amb la resta de professorat.

       - Assessorar i col·laborar amb altres professors i tutors amb tasques d’orientació, planificació i desenvolupament curricular.

       - Dinamització de les innovacions psicopedagògiques.

      - Elaborar propostes generals a altres òrgans (Comissió Pedagògica, Equip Directiu, Equips docents, ...) en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

       - Coordinació de l’acció tutorial.

       - Coordinació amb la Coordinació Pedagògica del centre.

       - Detectar les necessitats del centre i prioritzar-les.

      - Relacionar-se amb serveis externs (SPE’s, logopedes, psicoterapeutes, Serveis Socials, ...).

       Pel que fa a l’àmbit d’intervenció, alguna vegada ha sigut dins del grup classe per ser alguna observació directa, com el cas de l’alumna que li vam fer l’informe psicopedagògic, també amb alumnes de forma individual al despatx de la psicopedagoga, amb alguna reunió assessorament als pares i/o mestre/a, a més de les avaluacions trimestrals.

      Per tant, al meu cas, les finalitats amb les quals s’ha intervingut han sigut diverses, però sobretot, jo em quedaria amb la d’assessorar i orientar. Per a mi, aquestes serien les dues paraules claus de les intervencions. La majoria de les intervencions s’han fet a través d’entrevistes. Així mateix, s’han emplenat els informes corresponents quan ha sigut necessari.

     La psicopedagoga, malgrat ser un servei extern al col·legi, té bona relació amb tots els companys del centre, tot i que de vegades s’ha hagut de posicionar per fer entrar en raó d’aspectes que no estan dins el seu abast o que ella veia poc efectius.

      Per tant, veig que és molt important aquesta relació, així com la bona coordinació de tots els membres que treballen al centre per fer-ne més efectiva la seva actuació.